Saber dir NO

La importància d’ensenyar a dir NO

ROCÍO RAMOS-PAÚL SALTO.

PSICÒLOGA.

Hi ha una pregunta molt freqüent: de debò és tan important fer les coses d’aquesta manera amb els nens? Sí, però anem a veure-ho amb un exemple. Hi ha moltes justificacions per evitar dir NO als nostres fills, de vegades por a no saber enfrontar el conflicte, altres culpa pel poc temps que passem amb ells i/o simplement cansament?

Pensem les conseqüències de no fer-ho en el seu moment. Quan arriben els terribles 2-3 anys, el nostre fill, que encara no sap expressar amb paraules el que li ocorr , davant qualsevol contrarietat sol reaccionar amb rabietes, molt desagradables, fins i tot insuportables. Cedim a capritxos que creiem sense importància i momentàniament ens sentim alleujats perquè “per fi hem aconseguit que calli, estigui tranquil i ens deixi respirar”.

Després d’un temps premiant aquesta conducta, sol ocórrer que el que abans eren capritxos ara són exigències que vénen acompanyades de reaccions cada vegada pitjors a les negatives. A mitjan i curt termini ha après (i per això són ràpids) que l’estratègia de molestar molt és vàlida per a aconseguir el que vull.

Si convertim en costum “plora, li concedeixo”, a llarg termini ens trobarem amb que generalització d’aquest tipus de comportaments, això és, “m’acostumo que el que vull ho obtinc ja! i que els altres “ballen al so dels meus antulls”.

Pensem en aquest nen d’adolescent: no s’ha trobat amb el NO, no sap com se soluciona un conflicte, i són moltes les situacions que requereixen del nostre esforç per a sortir endavant però… té clar que, amb determinades conductes, moltes vegades de tipus agressiu, s’aconsegueixen moltes coses. Us sona? També podem trobar-nos amb un adolescent que no entén què significa fer un esforç per a aconseguir alguna cosa , ja que tot el que va voler fins al moment li van donar després…”Què és això de desitjar alguna cosa i esforçar-se per aconseguir-ho o què significa que les coses no surtin com jo vull”.

L’adolescència és una etapa on la força d’arrossegament del grup és major que qualsevol altra, dir que NO és important però cal haver après abans a saber fer-ho i si a casa tot ha estat que SÍ, per a evitar el conflicte, el que el teu fill aprèn és que la forma de solucionar els problemes que es derivarien de negar-se a alguna cosa que li demana el grup, serà acceptar tot el que aquest digui. Imagineu: “ets un avorrit, pren una mica a veure si t’animes…”, segons el model que ha conegut fins al dia d’avui el més probable és que es prengui una copa o més, perquè no sabrà com dir que NO.

Contestant a la pregunta del principi: SÍ, realment el que ensenyam als nostres fills en aquestes edats és importantíssim perquè com estam veient, i encara sabent que pot ser un argument molt simplista, de la llaminadura en la cua del supermercat hem passat a no saber dir que NO a l’alcohol. I el que sí us asseguro és que qualsevol aprenentatge que no es dóna en el moment que correspon és molt més difícil d’aprendre amb posterioritat. No tingueu por a la reacció dels vostres fills quan els dieu: “això NO”, estan aprenent com fer-ho el dia de demà..

Rocío Ramos-Paúl. Salt present”Supernanny” en Quatre Televisió. Més info: http://www.rocioramos-paul.com

Deixa un comentari

Filed under NOTÍCIES

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s