HOMENATGE AL NOSTRE DIRECTOR, DON JAUME MAYOL

El passat dissabte, dia 29 de maig, es va retre un homenatge al que ha estat el director d’aquesta escola durant els darrers vint-i-set anys, en Don Jaume Mayol. Un homenatge humil però sortit des del fons dels cors de tots els que directament o indirectament hi han participat. En aquesta emotiva vetllada els nins i les nines de la nostra escola, acompanyats pels pares i les mares, alumnes i ex-alumnes i alguns dels mestres que han tingut el plaer de compartir el seu camí amb ell,  han ofert una sèrie de presents per tal que mai no s’oblidi de nosaltres.

Se li ha reconegut tot una carrera dedicada a l’ensenyança, al nostre centre i a aquest mateix poble.  Ningú no pot negar que s’ha dedicat en cos i ànima en aquesta empresa. La direcció comporta unes característiques personals que no sempre  són necessàries per ser professor. Tots hauríem de tenir present que un director no només dirigeix o comanda, tot i que aquesta funció ja és prou important i complicada per si mateixa. Un director ha de tenir mà dreta i mà esquerra, ha de saber negociar els conflictes, gestionar les crítiques, donar un sentit al projecte educatiu, … i tot això intentant mantenir tota la comunitat educativa més o menys conformada. Uff! Només de pensar-hi ja tinc mal de cap. Està clar que això de mantenir conformada tota la comunitat educativa és una tasca molt difícil, per no dir gairebé impossible i no oblideu que és molt fàcil veure els bous des de la barrera. Així i tot, en Don Jaume ha estat capaç de torejar els bous i fins i tot tallar les dues orelles i la cua.

Des d’Infantil s’ha intentat arribar al nostre director a través de la música, cantant, com molt bé saben fer els nostres petits, amb una lletra molt encertada escrita per na Carme Canyelles, la mestra de música.

Els alumnes de primer cicle li han ofert un modest poema, però ple de bona intenció, acompanyat d’un preciós ram de flors.

Amic Don Jaume


No és només el director,

amic, company i mestre-educador.

No és només el director.

Mestre de professió,

mestre per vocació,

que transmet amb la mirada

amb el gest i l’expressió,

l’esperança i la il·lusió

d’una ensenyança ben donada.


No és només el director.

Però per l’escola sempre lluita

amb coratge i decisió,

contra vents que fort ens bufen

des de totes direccions.


No és només el director.

Però als alumnes condueix

pel camí més correcte,

no oblidant mai el respecte

i la bona educació.


Amic Don Jaume, director,

hem gaudit de la vetllada,

i després de fer pensada,

tots ens hem apercebut

que en aquesta escola…

ens farà falta!!

Catalina Cerdó i Torrandell

24-05-10

Els de segon i tercer cicle tampoc han quedat enrere i l’han obsequiat amb un llibre d’enigmes, problemes, textos i dibuixos.

Quadre realitzat pels alumnes de segon cicle.

Tercer cicle

Tercer cicle

Deixa un comentari

Arxivat sota NOTÍCIES

DADES DEL CENTRE

DADES  DEL  CENTRE

CEIP Mestre Guillem Galmés

ADREÇA: C/ Escoles , 57

CP: 07530. Sant Llorenç

Tel./fax: 971 56 94 83

Adreça correu elctrònic: cpmestreguillemgalmes@educacio.caib.es

Blog de l’escola: Cpmggalmes’s blog

Deixa un comentari

Arxivat sota 1- Dades del centre

La influència de la televisió en l’estudi

TELEVISIÓ EN EL DORMITORI.
Sens dubte, no hi ha pitjor enemic de l’escola.

No serà per falta d’avisos. Tots ells alguna vegada han tractat temes d’infància o d’adolescència i de rendiment escolar han recomanat el mateix: ja siguin educadors, professionals mèdics o responsables polítics, tots adverteixen que els electrodomèstics – ordinador, consola, televisió- han de situar-se en zones comuns de la casa, mai en la pròpia cambra del menor.
Ara PARES els ofereix una evidència empírica: l’electrodomèstic més perillós pel rendiment escolar no és una “nova tecnologia”, sinó un vell enemic, la televisió en la pròpia habitació del menor.
Ja sigui per falta de somni, per la distracció incontrolada que proporciona, o perquè la seva nefasta programació “assequi” el cervell, el cas és que les diferències de rendiment entre els alumnes que posseeixen TV pròpia i els quals només la tenen en el saló són enormes.
De fet, les diferències brutes són esgarrifoses (entre 30 i 40 punts PISA de mitjana, un abisme), però com els alumnes de més sota perfil socioeconòmic són els quals disposen amb més freqüència de TV pròpia, cal “descomptar” els avantatges dels alumnes de major nivell socioeconòmic: encara així, les diferències segueixen sent elevadíssimes.
Un alumne amb TV a l’habitació perd de mitjana 23 punts en matemàtiques i 16 en lectura. Un abisme que pot suposar, en molts casos, el salt que separa l’obtenció del títol i que el seu fill augmenti les greus estadístiques del fracàs escolar.
Encara que l’únic país que ha preguntat per la “caixa simple” és Luxemburg, a Àustria pregunten pel DVD -el que suposa tenir TV pròpia-, i els resultats segueixen la mateixa tendència, encara que lògicament més moderada.

Deixa un comentari

Arxivat sota General

Educar als fills vers la televisió.

Deixa un comentari

Arxivat sota General

Saber dir NO

La importància d’ensenyar a dir NO

ROCÍO RAMOS-PAÚL SALTO.

PSICÒLOGA.

Hi ha una pregunta molt freqüent: de debò és tan important fer les coses d’aquesta manera amb els nens? Sí, però anem a veure-ho amb un exemple. Hi ha moltes justificacions per evitar dir NO als nostres fills, de vegades por a no saber enfrontar el conflicte, altres culpa pel poc temps que passem amb ells i/o simplement cansament?

Pensem les conseqüències de no fer-ho en el seu moment. Quan arriben els terribles 2-3 anys, el nostre fill, que encara no sap expressar amb paraules el que li ocorr , davant qualsevol contrarietat sol reaccionar amb rabietes, molt desagradables, fins i tot insuportables. Cedim a capritxos que creiem sense importància i momentàniament ens sentim alleujats perquè “per fi hem aconseguit que calli, estigui tranquil i ens deixi respirar”.

Després d’un temps premiant aquesta conducta, sol ocórrer que el que abans eren capritxos ara són exigències que vénen acompanyades de reaccions cada vegada pitjors a les negatives. A mitjan i curt termini ha après (i per això són ràpids) que l’estratègia de molestar molt és vàlida per a aconseguir el que vull.

Si convertim en costum “plora, li concedeixo”, a llarg termini ens trobarem amb que generalització d’aquest tipus de comportaments, això és, “m’acostumo que el que vull ho obtinc ja! i que els altres “ballen al so dels meus antulls”.

Pensem en aquest nen d’adolescent: no s’ha trobat amb el NO, no sap com se soluciona un conflicte, i són moltes les situacions que requereixen del nostre esforç per a sortir endavant però… té clar que, amb determinades conductes, moltes vegades de tipus agressiu, s’aconsegueixen moltes coses. Us sona? També podem trobar-nos amb un adolescent que no entén què significa fer un esforç per a aconseguir alguna cosa , ja que tot el que va voler fins al moment li van donar després…”Què és això de desitjar alguna cosa i esforçar-se per aconseguir-ho o què significa que les coses no surtin com jo vull”.

L’adolescència és una etapa on la força d’arrossegament del grup és major que qualsevol altra, dir que NO és important però cal haver après abans a saber fer-ho i si a casa tot ha estat que SÍ, per a evitar el conflicte, el que el teu fill aprèn és que la forma de solucionar els problemes que es derivarien de negar-se a alguna cosa que li demana el grup, serà acceptar tot el que aquest digui. Imagineu: “ets un avorrit, pren una mica a veure si t’animes…”, segons el model que ha conegut fins al dia d’avui el més probable és que es prengui una copa o més, perquè no sabrà com dir que NO.

Contestant a la pregunta del principi: SÍ, realment el que ensenyam als nostres fills en aquestes edats és importantíssim perquè com estam veient, i encara sabent que pot ser un argument molt simplista, de la llaminadura en la cua del supermercat hem passat a no saber dir que NO a l’alcohol. I el que sí us asseguro és que qualsevol aprenentatge que no es dóna en el moment que correspon és molt més difícil d’aprendre amb posterioritat. No tingueu por a la reacció dels vostres fills quan els dieu: “això NO”, estan aprenent com fer-ho el dia de demà..

Rocío Ramos-Paúl. Salt present”Supernanny” en Quatre Televisió. Més info: http://www.rocioramos-paul.com

Deixa un comentari

Arxivat sota NOTÍCIES

Posar límits

Deixa un comentari

Arxivat sota General

HISTÒRIA DEL CENTRE

L’edifici del CP Mestre Guillem Galmés va ser construït entre els anys 1959  i 1961. Es va inaugurar el 18 de juliol de 1961.

El centre no sempre ha gaudit del mateix nom, va començar com a Escola Graduada de Sant Llorenç, fins que el 28 d’octubre de 1972 un ordre Ministerial detemina que es converteixi en Col.legi Nacional Mixte Comarcal. Ja fou el 5 d’agost de 1981, quan s’acorda sol.licitar que l’escola sigui anomenada “Mestre Guillem Galmés”. Finalment el 7 de febrer de 1984 un Ordre Ministerial ho aprova.

El primer director que va tenir el centre fou per allà a l’any 1961 Don Mariano Serrano Navarro, qui ocupà el càrrec fins l’any 1965.

Primer director centre

Don Mariano Serrano Navarro, primer director del centre (1961)

Altres personatges que han ocupat el càrrec de director de l’escola de Sant Llorenç han sigut Bàrbara Ferrer qe fou nomenada directora l’any 1965 i rebé el Llaç  d’Isabel la Catòlica concedit pel Ministeri d’Educaió i Ciència l’any 1980 per la seva dilatada dedicació a l’ensenyament.

Altres directors han estat Joan Domenge nomenat l’any 1978. El juliol de 1983. Jaume Mayol passà a ser el director del centre i fins a dia d’ avui ha ocupat aquest càrrec.

El centre durant els anys de vida ha sofert diversos canvis en la seva edificació, entre d’altres ampliacions l’any 1981 s’acorda comprar els terrenys per al poliesportiu escolar.

Al 2004 s’inagura l’ampliació i reforma del centre que fou aprovada un any abans per la Comunitat Autònoma. Finalment al 2006, l’Ajuntament acorda comprar un solar al camí del Purgatori destinat a la construcció d’un centre d’educació infantil de sis unitats, el 21 de setembre d’aquest any el cedirà a la Conselleria d’Educació i Cultura  del Govern Balear perquè s’iniciin les obres. Aquest centre possiblement entrarà en funcionament el curs 2010-2011, actualment en construcció.

Al llarg de la seva història el nostre centre ha estat reconegut amb diferents premis per la seva tasca desenvolupada en àmbits diversos. Cal destacar que  el 18 de juny de 1985, l’escola guanyà el premi radiofònic Antena Màgica, de normalització lingüística. El 18 de maig de 1987, rep el premi Baldiri Rexach, per la seva dedicació a la normalització lingüística.

El curs 2004-05, l’escola  va començar a fer feina relacionada amb el medi ambient i desenvolupà els projectes d’hort escolar i de reciclatge. Els anys 2006 i 2008 ha aconseguit el diploma de centre ecoambiental per la seva tasca en educació ambiental al centre, concedit per la Conselleria  de Medi Ambient i la Conselleria d’Educació i Cultura.

Deixa un comentari

Arxivat sota HISTÒRIA